Els Ports de Caro

Els ports de Caro

Avui m'agradaria compartir amb tots vosaltres un lloc que conec de sempre, els ports de Caro.
Els millors records de petit, em venen quan anava a pescar o quan anava a buscar rovellons amb els pares i el meu germà, i sovint també venien familiars o amics, així que sempre erem una bona colla de gent.
Els dies de buscador de bolets de petit van donar pas a excursions per la natura a més de seguir amb l'afició dels bolets. M'encanta anar a caminar seguint una ruta preestablerta pel mig dels pins especialment a la tardor, quan el clima és més fresc i humit, especialment quan veus les fulles grogues d'alguns arbres caient al terra, creant un paisatge màgic. Veus bolets de diferents classes, ja siguin comestibles o verinosos, que tots són preciosos.
No crec que hi hagi moltes coses comparables a caminar per la natura, quan entres al bosc de pins i camines pels desnivells, sens com la natura entra dins teu, i com et tranquil·litza, sens com l'estrés surt.
Difícil és descriure les sensacions d'aquelles excursions de petit, o estes aventures de gran, recordar els pins imponents alts com gratacels de petit, aquell nas gelat que tants records em porta. La il·lusió de trobar un rovelló, un camagroc o un bitxac, que tot content posava al cistell amb l'atenció i somriure dels grans. Encara avui, a les excursions que faig, quan em toco la punta del nas gelada, se m'escapa un somriure.
Veure una cabra és un aconteixement frecuent, però tot i així és un espectacle. N'he vist centenars, i cada vegada que en veig una m'emociono, que hi farem.
Jo recomano a tothom, que facin excursions per la natura, encara que sigui un parc, o un passeig amb arbres. El cant dels ocells, l'ombra dels arbres, l'esforç del caminar, ja serveix.

Us deixo un enllaç al wikiloc on hi ha les dades técniques.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7398402

Per acabar vos deixo unes fotos intentant compartir les meves experiències.